1. Entrades i sortides analògiques i dgitials

    2. Anlògic poden registrar/produeixen molts valors, en canvi les digitals només 2, 0 i 1. Les entrades tenen la funció de captar la informació externa a l'ordinador i les sortides executen el codi i reprodueixen una resposta, com activar un led. Són inputs i outputs. Ejemplos de entradas seria un LDR que podria ser digital, luz no lu, o analogico, con los diferentes intensidades de la luz. Un interruptor seria una entrada digital. Un potenicometre seria una entrada analogica. Un LED puede ser todo, salida analogica(intensidad de la luz) y digital(encendido y apagado), y entrada analogica. En la gran mayoria de casos un motor seria analogico(varia la velocidad del motor), pero tambien puede ser digital (encendido y apagado)

  2. Morse

    3. el primer codigo eran lineas sencillas, solo dinciendo Low and High. El problema del primer codigo és que es muy elaborado y largo. En el segundo codigo lo que hacemos és cambiar el tiempo por una variable t, entonces lo multiplicabamos por 2 o 3 para ahorrar los números. En el 3er codigo aprendimos a crear una funcion, void s por ej

    PWM, regula la intensidad, hace que una luz se encienda más o menos. para modificar la cantidad de energía que se envía a una carga.

  3. ADC

    4. Aquest dispositiu converteix una señal analogica en una señal digital que posteriorment que es pot procesar en un microcontrolador nosaltres comprovarem arduino uno, ESP-32-S3, ads1115, que tots tenen integrats adcs. Al món real les senyals que ens envolten són contiunes per tant analogiques i el que nosaltres hem de fer en convertir-les en senyals digitals en 1 i 0, que és el que entén l’ordinador, per convertir una señal continua en 0 i 1 es fa una señal de mostreig. Només una secuencia de mostreig infinita agafaria el señal perfectament, per tant si jo agafo una frecuencia de mostreig baixa serà menys menys precís. Per exemple el so humà va desde 20 Hz y 20 kHz, es una señal analogica continua, la frequencia de mostreig ha de ser el doble de freqüència màxima, això ho diu el teorema NYQUIST ( van trigar 20 anys en veure perquè havia de ser el doble, per fer-ho transformada de Fourier, transforma les intensitats vs temps, el en frecuencia vs temps, i finalment el podem transformar en un gràfic de fasors, que transforma les freqüències en velocitats i separa les freqüències en funcions de velocitats de gir ( velocitat angular ). He convertit uns números continuus en uns números discrets que són més precisos quan més mostreig tinc. Si la frecuencia de mostreig és menos es produeix aliasing, que són errors en el señal, que no es tan precís com l’original. Rasperry Pi no tiene entradas ni salidas analogicas por eso le añadimos ADS1115